Dedico uno sola publicació a l’hivern, Així almenys queda reflectida la diversitat de la meva feina al llarg de l’any.
Ha sigut un hivern sense la feina de pister, que feia a Sant Joan de l’Erm hivern rere hivern durant 15 anys.
He treballat exclusivament donant classes d’esquí de fons, a Aransa, Lles, Guils Fontanera i una mica a Sant Joan també.
No ha sigut un hivern gaire bó en quant neu, ni tampoc les restriccions pel Covid-19 ens van deixar treballar gaire.
Aquestes últimes condicions, neu i Covid, han limitat a tothom.
cof
El 8 de febrer vam fer la primera classe d’esuí escolar, quan ja estava permès i el 18 de març vam fer l’última, quan les condicions de les pistes ja no eren bones.
Sis setmanetes de feina, però amb una agenda bastant apretada. L’esquí s’ha convertit més que mai en quelcom exclusiu i especial.
He sentit unes tremendes ganes de sortir, tant en els alumnes com en els tècnics. Moltes ganes de gaudir de la neu, d’aprendre a esquiar.
Molta voluntat de buscar solucions, d’acceptar condicions difícils i fer tot el possible per sortir de les aules.
Les sortides a la muntanya, fora de l’ambit escolar, a l’aire lliure, amb esquís o amb raquetes, són el millor que es pot fer!