Tot seguint senders entre els boscos de la solana de boix i roure martinenc fins al poble en ruines. Desprès d’una pausa en les antigues feixes planegem fins al serrat de Calbinyà, que és un gran mirador sobre l’Urgellet cap al sud. Aquí comença el descens.

Distància:     8 km.

Desnivell:     355 m.

Temps:          3 h.

Comencem la ruta a La Torre Solsona, defensa medieval que domina tota la vall i la ciutat. Primer entre camps de regadiu amb lleuger ascens. Desprès més costerut i per un paisatge àrid i mediterrà. Fem pausa a Santa Eugínia per contemplar les tombes excavades en la roca. Tornada pel barranc d’Anserall, el qual és un lloc més ombrivol i amb vegetació més abundant.

Distància:    9 km.

Desnivell:    340 m.

Temps:        3.05 h.

Per aquesta excursió sortim de La Seu d’Urgell en direcció sud, per seguir el Rec de Segalers i endinsar-nos a la Vall de Casanoves. El torrent i l’orientació cap al nord d’aquesta petita i estreta vall, creen un medi molt humid que ha originat una vegetació abundant. Visitem la masía abandonada Cal Casanoves a mitja pujada. Baixem pel Serrat de Nabiners. Tant com ens cobrien les branques dels arbres a la vall, tant obert i enlairat caminem ara a dalt del serrat.  Amb aquesta excursió també gaudim de grans vistes panoràmics, però ara des del vessant obac.

Distància:    8 km.

Desnivell:    360 m.

Temps:         3 h.

Si si, trigarem unes 3 hores en anar i tornar i igualment fem un cim. El Turp és un dels cims més fàcils d’assolir, per petits i grans, ja que amb vehicle ja podem arribar bastant a prop. Caminant entre camps de trumfos -típica patata que cultiven a aquestes alçades- i per boscos de pins que cobreixen la cara nord, arribem al cim. La cara sud resulta calba i rocosa, més aviat un precipici. Un autèntic cim! No és ni la muntanya més alta, però és la primera del Prepirineu, que destaca sobre la plana que s’estén cap al sud. Podem veure fins a la Muntanya de Montserrat, mentre els peus de la Serra del Turp es banyen al pantà.

Distància:     5 km.

Desnivell:     280 m.

Temps:          2.20 h.

Aquesta excursió és l’única que comença amb baixada (i acaba amb pujada). I quina baixada! El punt de partida és a la vora del precipici, a dalt d’una de les cingleres que encaixen la vall de Valldarques. La veiem a sota els peus, verge i aparentment inaccessible. Tanmateix existeix ‘un grau’ -com diuen aquí- que permet baixar amb seguretat. Passem per la Torre de la Vila, que en l’Edat Medieval va servir de guaita i fortalesa. Fem una pausa més llarga i refrescant al Salt del Boter. A la tornada visitem el poble de Valldarques amb la seva esglèsia romànica de Sant Romà.

Distància:     4 km.

Desnivell:     225 m.

Temps:          1.45 h.

El Pic de Monturull és un dels cims més alts de la comarca, però té formes relativament suaus. Està entre el pintoresc poble d’Aransa i la frontera d’Andorra, al Pirineu axial. Torrents, molleres i blocs de granit dominen el paisatge. El que fa més atractiu l’ascenció al Monturull, és el seu pas pels llacs d’alta muntanya, els Estanys de la Pera. Existeix l’opció de fer una ruta circular que a més del Monturull passa pel Pic de Perafita i el Refugi dels Estanys de la Pera. Aleshores s’allargaría amb una hora més.

Distància:      9,6 km.

Desnivell:      619 m.

Temps:           4.30 h.

El Vulturó és una ascenció més técnica i exigent. La Serra del Cadí és ben coneguda per la seva característica silueta i com a protagonista del Parc Natural al qual li dona el nom. Desde La Seu d’Urgell i molts altres punts a l’Alt Urgell i la Cerdanya salta a la vista la seva majestuosa paret de roca calcària. Et proposem una ascenció amb anada i tornada pel mateix camí, però amb uns trams ben diferenciats. Del poble del Querforadat a la Collada de Jussana fem pujada més suau entre camps de pastura i bosc de pi negre. Desde la Collada de Jussana, que és un lloc obert, contemplem la paret ja desde molt més a prop i la part de pujada més dura, per la tartera i la Canal Baridana. En alguns passos fan falta mans i peus. Des del coll veiem el panorama cap al sud sobre el vessant més suau del Cadí. Girem a l’esquerra carenejant per acabar d’assolir al Vulturó o Puig de la Canal Baridana, el cim més alt de la Serra del Cadí.

Distància:      10 km.

Desnivell:      1.253 m.

Temps:           8 h.

El Coscollet és el cim de la Serra d’Aubenç. Els seus peus es banyen al Pantà d’Oliana, a la seva riba dreta. Es troba al Prepirineu i encara que no sigui el cim més alt, no és menys espectacular. Primer ho notarem al Barranc del Faig. A mesura que avancem, els penya-segats dels costats guanyen en alçada. El vessant nord de l’Aubenç té una inclinació suau i esta cobert de boscos, on abunden els pins i roures. A la capçalera del Barranc del Faig ens endinsem en la vasta fageda que li dona el nom. La humitat i l’ombra són constant aquí i condicions idonis per aquesta espècie tant Atlàntica. Més soprenent per això, és  l’arribada al Tossal de Remolins, desde on podem divisar El Coscollet amb una paret orientat al sud que cau mig quilòmetre quasi recte avall. Veiem més Cingles i penya-segats i roca calcària generalment pelada i amb formes abruptes i escassament coberta de vegetació, que és més típica de zones àrides. Als peus veiem el Pantà i al davant es perd la vista per la Depressió Central de Catalunya. Sovint hi ha boira sobre la plana al sud de les serres Prepirinenques, desde on la veiem com un mantell de nuvols. Al fons, a més de cent quilòmetres s’aixeca de la boira la muntanya de Montserrat.

Distància:    15.5 km

Desnivell:    1.000 m.

Temps:         7.15 h.