22 Voluntaris van recollir 4.300 kg de rodes, 1.500 kg de plàstic dur, 1.200 kg de plàstic domèstic, 400 de vidre, 300 de ferralla i 300 de rebuig.
La flota de Kayaks&Summits, apart de ser un atractiu, com ja ho va ser a la recollida de l’any passat, realment va resultar un bon mitjà per la recollida.
De mica en mica, el pantà va quedant més net, la gent més conscient i solidària i Kayaks&Summits més famós!
“Arribats a l’envelat amb les Muntanyes Blaves, el Pantà d’Oliana i la seva riba com a pista de ball i el cel com a coberta, tothom va seguint amb els ulls i les orelles el Gran Mestre Reciclaire, que no para ni un moment quiet, talment un minairó en acció: els balladors-recicladors no saben ben bé per on començar, però de seguida el Gran Mestre diu que comenci la música i, guants en mà, gorres, bufs i mocadors al cap, calçat de no mudar als peus, com formiguetes minairones, tots segueixen més o menys de prop el Mestre del Llac i dels Cims per embarcar.
Un bernat pescaire veu com la flota de les barques grogues llisca ara ja dins l’aigua disposada a ajudar els Minairons per deixar la Cua del Pantà ben neta. La Dama dels Ocells del Canal de Ponts saluda el garrapescaire, un picot garser gros, un milà i un gaig, mentre fa de mestra de rem a la Dama de la Muntanya Llunyana, que no veu les Muntanyes Blaves, que prou feina té amb els seus rems i que només sent el «quiu» del gaig que els diu que s’ho passin bé.
Des de la caseta de la petita illa del pantà, els Minairons contemplen com els convidats seran avui els que diran «què ‘gafarem, què llençarem?» i ells reposaran, sí, ho heu sentit bé: ells, avui, no netejaran. Quan han albirat que tots els convidats estan ben atrafegats recollint o pescant brossa, han pujat tots al turut volador direcció la Freita i allà s’estaran de vacances fins a Sant Joan, que serà quan tornaran al pantà per veure les Encantades.
El matí i el migdia passen blavosament mentre els balladors, embarcats o amb els peus a terra, giravolten per la immensa pista i es retroben per anar descarregant els sacs de les deixalles abandonades, amb un sol de primavera mandrosot i amb la melodia del ventijol olianenc, que ho fan tot de més bon fer”.
Avui, us hem trobat a faltar: Valent Noubarrianenc, futur home de foresta, Cavaller Imparable de la Barba, Dama de la Cabellera gris perla que li agraden els llibres i Mestra del Reciclatge, Cavaller renaixentista de Cal Farigola i Mestre del Llac i dels Cims amb les barques grogues 🙂